El passat divendres, dia 27 de gener, ens acompanyà a la llibreria Lluna de Palma l’autora del poemari A la taigà, Aina Riera Serra. Àngels Cardona va ser l’encarregada de presentar el llibre i l’autora, que ens confessà que l’havia viscut com un viatge vital i espiritual de la protagonista dels poemes, és a dir, Agafia Lykov. D’altra banda, hi trobà una profunda relació amb el llibre El canvi de Maria Magdalena Gelabert (aquesta tertúlia tengué lloc dia 2 de desembre de 2022).

Es qualificà el llibre com una biografia versificada, la qual cosa, segons la presentadora és d’allò més complicat. Si recordam la història dels Lykov, descobrirem que era una família russa que varen romandre més de quaranta-dos anys aïllats en una taigà, a la Sibèria meridional. Varen viure allunyats de la civilització i de tot allò que consideraven pecaminós, desencantats de la tendència europeista i laïcista dels darrers tsars, entre els quals, Pere El Gran.

Agafia Lykov és l’única supervivent d’aquesta família. Té setanta-vuit anys i viu ben tota sola en una isba, enmig de la neu i la intempèrie. Explicar la vida d’una dona com Agafia Lykov, tan complexa i tan especial, és tot un repte. S’hi parlà de filosofies com el trascendalisme, és a dir, natura, espiritualitat i ésser humà.

L’austeritat de la vida d’Agafia també es reflecteix en l’austeritat en el llenguatge dels poemes que, no cal dir-ho, ha sabut manejar hàbilment Aina Riera. Es parlà d’escriptura sòbria, neta i tallant com el fred. De fet, part dels assistents agraïren l’ona de fred que hem viscut aquests dies perquè s’esqueia molt bé a la lectura d’un llibre com aquest, on la neu forma part del paisatge quotidià d’Agafia Lykov. Si tenim en compte que l’autora és llicenciada en Comunicació Audiovisual no és difícil entendre que hagi optat per ser molt suggeridora d’imatges, en poques paraules, molt visual. Pau, serenor i equilibri és la idea que, tal vegada, pot transmetre la lectura del poemari A la taigà.

Maria Victòria Secall destacà algunes paraules de Caterina Riba, l’autora de la introducció del poemari: «Un viatge a la despossessió més radical». A més a més, Maria Victòria també ens recordà que la vida va d’aprendre i després de desposseir-se de tot allò que és accessori. També en destacà que la forma poètica està molt en consonància en l’ésser que vol mostrar: fòssil ple de secrets, senyals sobre la neu, etc.

Aina Riera, en tot moment, contestà les preguntes dels presents i agraí que aquest contacte fos tan directe.

Fragment del poema Lletra:

Vaig aprendre a escriure amb saba de lligabosc.

Damunt

l’escorça de bedoll apareixien de sobte

lletres blaves,

que deien hort, que deien liquen, que deien epilobi.

Referència: A la taigà d’Aina Riera Serra. 24è Premi de Poesia Alella a Maria Oleart. Introducció de Caterina Riba. Editorial Fonoll, Juneda 2022.