llovizna ligera
  • Màx:
  • Mín:

[MANIFEST 25-N] «Somiam amb un futur on ja no sigui necessari sortir a manifestar-nos»

Reproduïm íntegrament el manifest del Moviment Feminista de Mallorca per al 25-N, llegit aquest divendres a la manifestació de Palma:

«Aquest 25N ens manifestam perquè, degraciadament, continua sent necessari visibilitzar i denunciar les violències masclistes que dones i infants continuam patint a diari. Perquè cada dia ens despertam amb notícies que expliquen que un altre home ha decidit acabar conscientment amb la vida d’una dona, violar-la, agredir-la, segrestar-la, maltractar-la i fer-la desaparèixer sota capes de silenci i complicitat. Això és el que feren amb Aurora Picornell i les Roges del Molinar, fins que les hem pogut recuperar després d’any de recerca i de lluita contra l’oblit.

Enguany, a més de les Roges, toca recordar i reconèixer el coratge de les dones i nines iranianes i afganeses que arrisquen la pell per desobeir unes lleis misògines que les volen matar en vida. Les feministes no oblidam que cada dia, a cada racó del món, hi ha dones patint violència per part d’homes moguts pel masclisme, i no per cap malaltia mental. Ho repetirem fins que s’entengui: no són malalts, són fills sans del patriarcat que exerceixen violència, conscients de les seves accions. Conscients també de la posició de poder que ocupen en una cultura patriarcal, sostinguda gràcies a les seves institucions, com ara la Justícia.

Davant això, les dones d’arreu ens rebel·lam i ens concentram avui aquí. Perquè no volem que hi hagi més 25Ns. Perquè somiam amb un futur on ja no sigui necessari sortir al carrer a manifestar-nos i a cridar que no volem seguir patint maltractaments, violacions ni assassinats. Assassinats que en moltes ocasions ni tan sols seran comptabilitzats, perquè l’estat s’entossudeix a no reconèixer l’existència de violència masclista més enllà de la parella. Ens manifestam perquè ja no podem tolerar que afirmin que “la violència no té gènere”, sabent, com saben, que avui vespre cap d’ells tendrà por en tornar sol, ni haurà d’enviar un missatge a les amigues dient que ha arribat bé a casa.

Ens manifestam també perquè la colonització i la violència patriarcal que s’exerceix sobre els nostres cossos no acaba aquí, sinó que comença aquí per estendre’s després a altres àmbits de la vida. La colonització de la terra i l’explotació dels seus fruits —que ells anomenen recursos i béns— no són més que una extensió d’aquesta lògica de dominació que acaba amb les nostres vides. Però també amb el medi ambient i els éssers vius que l’habiten.

Com a dones i com a feministes, ens oposam a totes les violències que patim a diari per part d’un sistema patriarcal, heterosexista, capitalista i racista. Basta d’explotació sexual i reproductiva. Basta de traficar amb dones i nines amb l’única

finalitat de donar resposta al desig sexual masculí. Basta d’alimentar la indústria de l’explotació sexual. Basta de violència econòmica, de treballs feminitzats amb salaris indignes, de desigualtat d’oportunitats per a les dones migrades, racialitzades i vulnerabilitzades. Basta!

Igualment i amb la mateixa força, rebutjam els estereotips misògins que segueixen classificant les dones segons paràmetres propis de les fantasies masculines. Els estereotips són l’eina perversa amb què se’ns continua situant per sota en una jerarquia opressiva que ens cosifica, ens deshumanitza i ens sexualitza. La pressió estètica, exercida per mitjans de comunicació, publicitat,

xarxes socials i discursos culturals ens fan creure que els nostres cossos no són vàlids perquè no són normatius. I això, companyes, és un altre tipus de violència estructural que limita i empitjora la vida de les dones i la salut física i mental de les més joves.

I en aquest procés de sexualització tan bàstia, hi té molt a veure el porno que menors i adolescents consumeixen amb una freqüència que costa d’imaginar. De veres que permetrem que els i les nostres joves s’eduquin en el sexe tenint com a referents els models de la pornografia actual? Perquè si la resposta és “no”, és urgent dotar-los d’eines perquè reconeguin la violència sexual i rebutgin l’erotització de la desigualtat amb què s’articula tot aquest imaginari. Ja hi ha estudis que analitzen les conseqüències del consum de pornografia i no n’hi ha ni una de bona. Per això, reclamam una educació sexoafectiva feminista que minvi la influència nefasta d’aquesta indústria sobre les relacions i comportaments de nins, nines i adolescents.

Per acabar, també estam aquí per manifestar la unió, la solidaritat i la germanor entre nosaltres, les dones. Perquè si ens en toquen una, reaccionam totes. La ràbia organitzada és motor de lluita i només amb lluita assolirem la llibertat. El nostre rumb és clar: treballar incansablement perquè les nostres companyes, les nostres filles i les nostres nebodes puguin viure en el món feminista que imaginam i que hem començat a teixir entre nosaltres».

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.