La setmana passada es va presentat l’informe 'Actituds i usos lingüístics dels joves de les Illes Balears', duit a terme pel Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes Balears (GRESIB) per encàrrec de la Direcció General de Política Lingüística (DGPL). Es tracta del primer estudi sociolingüístic fet a l’arxipèlag en què s’ha combinat metodologia qualitativa i quantitativa.

Aquest informe s'ha fet ara públic i apunta que els joves catalanoparlants de les Illes Balears són els qui més muden de llengua (s’entén per muda lingüística el canvi que experimenta un individu al llarg de la vida entre la llengua inicial i la llengua que empra de manera habitual). «És una tendència en augment, tot i que també s’observen casos en l’altre sentit. El context social del parlant és un element clau a l’hora d’afavorir, o no, la muda. En qualsevol cas, hi ha moments vitals que propicien les mudes, que són una oportunitat per a promoure l’ús del català», explica. A més, el GRESIB remarca que «viure en un territori de més densitat del català afavoreix el manteniment d’aquesta llengua com a llengua habitual i la muda dels no catalanoparlants inicials cap al català».

D’altra banda, la convergència lingüística al castellà és la pràctica més habitual entre els joves, com en el conjunt de la població. El manteniment exclusiu del català és gairebé nul, mentre que sí que s’observa el manteniment del castellà. Així doncs, els catalanolingües són els qui realment exerceixen de bilingües. Entre els castellanolingües n’hi ha que es comporten com a bilingües, però també hi ha un sector que es comporta com a monolingüe perquè l’entorn ho afavoreix.

El català es percep com una llengua exclusiva de la població autòctona. Hi ha una gran varietat de factors que poden impedir l’apropiació de la llengua catalana i l’adopció com a llengua social habitual. Un dels factors més esmentats és el fet de ser percebut com de fora i, per aquest motiu, que s’hi adrecin en castellà. Molts no catalanoparlants se senten exclosos quan els parlen en castellà i es troben sense gaire oportunitats a l’hora de practicar el català. En aquest sentit, els informants de l’estudi consideren que és «important» promoure un compromís social col·lectiu per compartir la llengua amb tothom, siguin catalanoparlants inicials o no, més enllà del compromís de les institucions.

Pel que fa a les recomanacions estratègiques, a l'informe, Joan Melià remarca que cal tenir en compte la transversalitat de l'activitat lingüística a l'hora de posar en marxa actuacions de planificació lingüística. Melià també mostra la importància que té per al futur de la llengua la situació en què es trobi actualment entre els joves. Vista aquesta importància, destaca que és palesa la necessitat que els responsables actuïn per a «millorar la situació del català pel que fa als usos, actius i passius, i a les representacions entre els membres d’aquest sector». Unes actuacions, que, segons remarca, «serviran de poc si no es fan simultàniament amb un procés de millora de la situació en el conjunt de la societat».

Per tant, Melià considera «oportú» començar per les situacions «més sensibles i més fàcilment compartibles» per amplis sectors de la societat. Com a exemple, a banda de la difusió de l’oferta de productes i serveis existents en català, caldria «incidir sobre el vici que consisteix que els catalanoparlants habituals s’adrecin en castellà a les persones que, per l’aspecte físic o la manera de parlar, consideren al·lòctones». A l'informe, es remarca que actuant d'aquesta manera se'ls indica que «no els consideren d’aquí ni capaços d’integrar-s’hi lingüísticament». «Si aquestes persones saben català poden considerar una inutilitat haver-lo après. Si no en saben se’ls reforça la percepció que no cal aprendre’n. I si tenen el català com llengua inicial o el consideren llengua pròpia és senzillament un insult», assenyala.

Finalment, Melià apunt a l'informe que «el reconeixement laboral i social del domini i la capacitat d’ús del català és un factor eficaç en la seva consolidació dins la societat, i, naturalment, també entre els joves».