cielo claro
  • Màx: 11°
  • Mín:

Indicadors amb sifó (III): Els oblidats i les oblidades de l'EPA

Per copsar el tarannà de la nostra societat és imprescindible parar atenció a algunes informacions molt rellevants que ens proporciona l'Enquesta de Població Activa (EPA) i que, malauradament, tenen poca repercussió mediàtica: Tot el que té a veure amb les "persones inactives".

Segons la metodologia de l'EPA, aquesta definició abasta bàsicament a les persones de 16 o més anys, no classificades com ocupades ni aturades. Aquestes definicions –i els miratges estadístics que provoquen- van ser analitzades en l'anterior entrega d' "Indicadors amb sifó".

Per a l'anàlisi quantitativa que tot seguit es presenta, empraré les dades de l'EPA del tercer trimestre de 2022 referides a les Illes Balears, car són les més recents que disposam, i, alhora, fan referència al període central estiuenc, és a dir, al període anual de màxima activitat econòmica i laboral.

El total estimat de persones inactives a Balears en aquest període és de 345.400. Una xifra prou elevada com per a no menystenir-la en les informacions que cada trimestre es fan de les dades de l'EPA. Sobretot si tenim en compte que hi ha una evident feminització, doncs el 57% d'aquestes persones inactives són dones. En qualsevol cas, el fet que a les Illes Balears, una de cada tres persones majors de 16 anys sigui formalment inactiva és prou significatiu i, fins i tot, en algunes lectures neoclàssiques podria ser interpretat que tanta gent inactiva és un problema de "massa gent fora de la lògica del mercat". Però aquesta lectura és una fal·làcia. Hi ha lectures alternatives.

Dintre del col·lectiu de persones inactives cal distingir entre diverses situacions. Les més importants són les següents:

a) Estudiants: 54.000 persones (el 15,6% del total de les inactives) ho són perquè estudien. Hi ha un significatiu major percentatge (el 57,4%) de dones. Ara bé, el que és absolutament rellevant és el fet que només un 5,2% del total de població major de 16 anys sigui inactiva perquè és estudiant. Hom pot sospitar que potser tenim massa poca gent en l'ensenyament mitjà i superior i un problema de classe amb tot plegat: Només els i les estudiants de famílies benestants es poden permetre estiuejar?

b) Pensionistes: El col·lectiu més gran de "persones inactives" (200.200) són les titulars d'una pensió (per jubilació, prejubilació, incapacitat permanent, o qualssevol altri). D'aquest col·lectiu en parlarem amb ets i uts en una pròxima entrega d' "Indicadors amb sifó". No obstant això, avanç: i) El 48% són homes. ii) Les dones són majoria perquè sumen el 86% de pensions diferents de la de jubilació, és a dir, pensions majoritàriament assistencials i de pobresa. iii) La qualificació d'inactius és majoritàriament formal en la lògica mercantilista. En aquest col·lectiu hi ha molta activitat no retribuïda monetàriament.

c) Dedicades a tasques de la llar: Un total de 73.900 persones són inactives perquè es dediquen a les tasques de la llar. Són, fa no fa, el 21% del total de inactives i el 7% del total de persones de més de 16 anys. Dos comentaris sobre aquestes dades: i) Gairebé el 80% són dones, la qual cosa dona una bona pista de la feminització dels treballs de cures i domèstic no valorats econòmicament. ii) L'anterior és només la punta de l'iceberg. Ras i curt: La nostra societat no funcionaria si només el 21% de persones inactives o el 7% del total de les majors de 16% es dediquessin a aquests treballs essencials per a la vida.

En definitiva: Lluny del reduccionisme neoclàssic que identifica com a mal socioeconòmic per se qualsevol excés de persones inactives, són les causes de la dita inactivitat les que ens permeten identificar si és un problema o no. En qualsevol cas, les dades de població inactiva de l'EPA amaguen l'absència de dades sobre la vital importància de l'activitat humana no mercantilitzada.

En aquest sentit, la catedràtica de sociologia, investigadora de CSIC, i autora, entre d'altres, del llibre intitulat "La riquesa invisible de la cura", María Ángeles Durán, afirmava en una recent entrevista que: "Si al temps de treball que es fa a les llars se li apliqués la mateixa fórmula que empra l'INE amb l'Enquesta de Població Activa per allò que ells diuen llocs de treball equivalents a temps complet, i li apliqués el temps mitjà que diu l'INE per al sector de serveis, sortiria que el temps de treball de les llars que és no remunerat (no està inclòs el de les empleades de la llar) equival a 28 milions d'ocupacions a temps complet".

I és que, com també afirma María Ángeles Durán: "El conjunt de l'economia es coneix molt malament". Per això la disputa sobre el que mesuren els indicadors econòmics és tan fonamental.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.